SANTA TECLA I TARRAGONA
Agost i setembre tenen dos moments de celebració molt especials a la ciutat de Tarragona. El 19 d'agost, la Festa Major petita, dedicada a Sant Magí. I després, el 23 de setembre, la Gran Festa en honor a Santa Tecla. De fet, Santa Tecla, mare dels tarragonins, està molt present a la ciutat en forma de diverses mostres d'una devoció que, antigament, era molt més fervorosa que no pas a l'actualitat, que sovint es limita al seguiment dels actes tradicionals i festius que s'organitzen per la Festa Major.
Que anys enrere la devoció a la
patrona era molt més entusiasta ho demostra el fet que la darrera trobada de
Tecles, va reunir només 12 dones i noies de diferents edats, que porten aquest
nom.
La pindoleta d'avui està dedicada a la patrona de Tarragona, Santa Tecla. Sabrem qui era, perquè és la patrona de la ciutat i quines mostres hi ha de la seva devoció escampades pels carrers, especialment a la part alta.
Santa Tecla
Tecla d'Iconi (sembla que Iconi va ser la seva ciutat natal, a Turquia, al segle I) va ser seguidora i deixebla de Pau de Tars, al primer segle del cristianisme, quan aquesta nova religió estava perseguida i els seus fidels morien màrtirs. De fet, la figura de Santa Tecla sempre apareix lligada a la de Pau de Tars. No l'esmenten en cap moment del Nou Testament canònic, però sí a un registre més antic, en un evangeli apòcrif anomenat: Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle II. Tanmateix, malgrat aquesta omissió, la veneren com a santa diverses confessions cristianes.
La vida d'una santa màrtir verge
Segons els Actes de Pau i Tecla, Tecla (Taqla) era una jove d'origen noble, verge, que va tenir l'oportunitat d'escoltar les prèdiques de Pau de Tars sobre la virginitat. Es veu que la va convèncer tant que se'n va fer seguidora. La mare de Tecla i el que era el seu promès, un home anomenat Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i canviar de vida, van voler escarmentar-la. El primer miracle es va produir perquè una tempesta va salvar-la quan estava a punt de ser cremada en una foguera. Llavors va decidir marxar amb Pau a Pisídia. En aquesta població, un noble anomenat Alexandre va desitjar-la i va intentar prendre-la per força. Tecla es va defensar com va poder i per això la van detenir i jutjar per haver atacat un noble. La van sentenciar a ser devorada per bèsties salvatges, però aquestes, en comptes de fer-li mal, la van protegir dels seus botxins. La llegenda, perduda en el temps, ja no en diu res més.
Digna de veneració
A l'Església ortodoxa, els evangelis apòcrifs els Fets de Pau i Tecla, van circular molt, la qual cosa demostra la veneració que va despertar. En aquestes pàgines, santa Tecla era tractada com a apòstol i protomàrtir entre les dones i, fins i tot, la iguala als apòstols. De fet, la van detenir per ser un model ascètic per a les dones.
El culte va ser especialment important a Seléucia, on es creu que la van enterrar, a Iconi, la seva ciutat nadiua, i a Nicomèdia. Al segle IV també se li rendia culte en alguns llocs de l'Europa occidental.
Santa Tecla es celebra el 23 de
setembre, que és el dia de la seva festivitat a l'Església catòlica. Tanmateix,
els ortodoxos celebren la festivitat un dia després, el 24 de setembre. Sembla
que Santa Tecla va ser una de les santes més populars dels primers temps del
cristianisme.
Com sol passar amb la majoria de sants i santes del santoral de qualsevol culte, la biografia de Tecla, així com les circumstàncies de la seva mort, passen a formar part de la llegenda. En el cas de Tecla, sembla que la van enterrar en un lloc a Siria anomenat Deir Mar Taqla. A la seva vora hi ha un monestir femení ortodox. Al punt exacte de l'enterrament s'hi arriba per unes escales tallades a la falda de la muntanya, que la llegenda diu que es va obrir per protegir-la dels seus perseguidors pagans.
Santa Tecla i Tarragona
Santa Tecla també té les seves relíquies. En aquest cas, sembla que el rei Oshin d'Armènia tenia els braços de la santa, que va donar als embaixadors del rei Jaume el Just, els quals, van portar els braços a Barcelona, concretament al monestir de Sant Cugat, l'any 1320. Tres anys després, en van traslladar un a Tarragona. Aquí comença la relació de Santa Tecla amb la nostra ciutat, i per això hi ha la relíquia del Braç a la catedral. Una relíquia? No, dues!
Durant l'assalt per les tropes
franceses a Tarragona l'any 1811, el braç va desaparèixer. Llavors, el monestir
de Sant Cugat va donar l'altre braç a Tarragona el 1814 i des de llavors,
es custodia a la catedral. Ara bé, durant la rehabilitació d'una casa a la part
antiga de la ciutat, cap a finals del segle XIX, es va trobar una arqueta amb
ossos d'un braç humà que després d'uns estudis, es van certificar com la
relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores
la catedral de Tarragona té els dos braços, conservats dins uns relicaris de
plata bellament treballats i que llueixen la Tau.
La iconografia de Santa Tecla
La imatge de Santa Tecla la representa com una noia jove, vestida amb una túnica i lluint una corona perquè segons sembla, el seu origen era noble. Els seus atributs són la palma i la lletra Tau, que fa referència a Tarragona.
On la podem veure?
Aquesta iconografia es va repetint i com a patrona de Tarragona, ocupa un lloc important a la catedral. Si en algun moment entreu a la Seu, la podreu veure en les següents ubicacions:
- Al frontal d'altar de la catedral de Tarragona. S. XIII
- A les portes del reliquiari de Santa Tecla. S. XIV, al Museu Diocesà de Tarragona
- A les Pintures murals de la Capella dels Sastres de la catedral de Tarragona. S. XIV
- Al retaule major de la catedral de Tarragona, obra de Pere Joan. S. XV
Això pel que fa a Tarragona, però també:
- Al retaule de Sant Sebastià i santa Tecla. Catedral de Barcelona. S. XV
- A la taula de Sant Bartomeu i santa Tecla (1499), obra de Nicolau de Credença a l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
- A la bandera del gremi de Bastaixos, macips de ribera i carreters de mar de Barcelona. Segle XVIII
- Al retaule de santa Tecla, obra de Carlo Beretta, a la catedral de Milà. 1754
- Als relleus de la capella de santa Tecla de la catedral de Tarragona, obra de Carles Salas. S. XVIII
- Al retaule de la capella de santa Tecla de la catedral de Burgos. s. XVIII
El
culte tarragoní
Podem trobar la imatge de Santa Tecla a la catedral, ocupant una posició important al retaule de l'altar major. La peça, tallada en marbre, és obra de Pere Joan i està considerada una joia del gòtic català. Data del segle XIV i explica sis escenes de la vida i el martiri de Santa Tecla, des de la predicació de Pau a Iconi, fins al moment del seu martiri. A la dreta de l'altar hi ha el reconditori, on es guardava la relíquia de Santa Tecla fins al segle XVIII. En aquest moment la relíquia està preservada a l'interior de la capella de Santa Tecla, d'estil barroc, feta amb marbres, i on també s'hi reprodueixen escenes de la vida de la patrona.
Una altra mostra de devoció a
Santa Tecla és a les portes de la catedral, adornades amb més de 900
lletres Tau, nombre que passa els 3000 si s'hi afegeixen les Tau que hi ha
dins el temple.
Sortim de la catedral...
... I anem caminant pel carrer. Si prestem l'atenció adequada, anirem trobant a Santa Tecla.
Al costat mateix de la catedral i de forma perpendicular al carrer de Les Coques, hi ha el carrer de Santa Tecla. El seu nom prové de l'antic hospital situat a les proximitats del carrer. Durant el segle XVIII se'l va anomenar el carrer Hospital de Santa Tecla i posteriorment, al segle XIX, simplement carrer de Santa Tecla, tal com es coneix avui en dia. A l'entrada mateix del carrer hi ha una capelleta votiva que en recorda el culte, amb una imatge que mostra a Santa Tecla com la verge màrtir que es venera a Tarragona.
També hi ha una imatge de la
santa a la façana de l'hospital de la Rambla Vella. De fet, aquest hospital és
l'ampliació i modernització de l'antic hospital que amb el mateix nom, estava
ubicat al carrer de les Coques (i que també té una pindoleta, en una altra
ocasió).
Santa Tecla la Vella
Es tracta d'un petit temple, tancat a cal i canto, dins mateix del recinte de la catedral. El seu accés és impossible i està protegida com a bé cultural d'interès local.
Si passeu pel carrer de Les
Coques, just per la vorera que toca el jardí de la catedral, la podreu veure
adossada a un mur que dona al carrer de Sant Pau, en el que avui és el jardí de
l'antic fossar de la catedral. És una construcció d'estil romànic, aixecada a
base del reaprofitament de materials d'una obra més antiga, que alguns estudiosos
han vinculat amb l'antiga catedral. Està
situada sobre el recinte de culte imperial. Al seu interior hi ha una
sèrie d'elements arquitectònics propis del romànic: coberta de creueria sobre
arcs i mènsules decorades amb motius vegetals i també una s'erie de laudes
funeràries gòtiques, amb els seus escuts d'identificació i el monument funerari
de l'arquebisbe Olivella. A l'exterior, la seva façana principal dona a ponent
i s'accedeix a la porta per tres graons. Té columnes decoratives, una finestra en
forma d'espitllera i al damunt, un petit campanar de cadireta.
Mossèn Serra Vilaró va excavar el seu voltant entre els anys 1933-1934 i d'aquest estudi es va poder interpretar que aquesta capella podria estar afegida a la catedral antiga, tot i que aquesta teoria no ha estat del tot provada. Tot i així, la capella de Santa Tecla la Vella és una peça clau per interpretar les distintes campanyes de construcció de la seu tarragonina, una de les catedrals més importants de casa nostra.
Santa Tecla la Vella té un cert deix de romanticisme i de misteri, especialment per la impossibilitat d'accedir-hi.
Tot resant a Santa Tecla
Santa Tecla és venerada, celebrada i tinguda en compte. La seva oració diu, entre altres coses:
Sou especial advocada / en parts i calentures / en llagosta i mossegades / i en la tempesta airada / tenint de tot mal general advocacia / i per això Tecla estimada / davant teu tots venim a pregar-te que ens assisteixis / perquè la teva ajuda precisem en moments tan difícils / i així t'ho demanem.
A Tarragona, però, l'oració més
coneguda (i repetida) és aquella que resa:
Santa Tecla gloriosa,
Mare dels tarragonins,
Què farem avui per dinar?
Espineta amb cargolins!!
Toca peron!!...
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Fotografies:
- https://www.tarragonaexperience.com/
- https://www.viulafesta.cat/