SANTS I SANTES DE TARRAGONA

Introducció

Tarragona té una llarga tradició relacionada amb la religió, que va més enllà de les festivitats en les quals es celebra el patronatge de Sant Magí i especialment de Santa Tecla. Si anem enrere en el temps caurem en l'evidència que la religió ha marcat la immensa majoria de les civilitzacions antigues i que el desig de trobada amb l'espiritualitat és tan antic com el propi home, quan va passar de ser una mona enfiladora a un ésser amb aparença primàriament humana i un comportament corresponent.

En aquesta pindoleta no ens endinsarem en les creences religioses ni filosòfiques de les civilitzacions més antigues, especialment les que es van desenvolupar a redós de la Mediterrània, però sí que val la pena concretar que els antics romans que van establir-se a Tarraco, van portar amb ells el seu corpus de déus i deesses d'ús per a cada ocasió.

El panteó romà el formaven tres divinitats principals: Júpiter, Juno i Minerva, acompanyats per altres déus i deesses no menys importants, com Mart, déu de la guerra, Saturn, déu de l'inframón, Venus, deessa de l'amor i la fertilitat... I tants altres, perquè entre déus de gran importància i devoció i altres de menors, manes i lars, la llista es faria infinita. Si fins i tot santificaven els seus emperadors!. Pel que sembla, al temple al damunt del qual ara s'alça la catedral de Tarragona hi havia un altar dedicat a l'emperador August!!. Un més a la llista!

Moltes de les festivitats importants dels romans estaven lligades a celebracions concretes per honorar déus i deesses, com la Saturnalia, la Vestalia i tantes altres al llarg de les estacions de l'any. En el seu honor es feien fires, jocs, àpats i la vida ciutadana i pública s'hi abocava durant tots els dies que durava l'homenatge a la divinitat.

Ara bé, tots aquests déus i deesses van caure en desgràcia a partir d'un cert moment de la història, quan una altra devoció que s'ha demostrat infinitament més potent, els va desterrar del pensament de les persones, implantant en el seu lloc un altre tipus de filosofia religiosa. El cristianisme va relegar les divinitats gregues i romanes a la trista condició de mites i la seva espiritualitat es va esborrar de la memòria i de les tradicions.

I tanmateix, el cristianisme, per formar-se, va donar consistència al seu credo i tenir èxit entre les ovelles del ramat, va haver de beure de moltes fonts religioses antigues, la tradició de les quals ja tenien molts seguidors i adeptes.

Amb la implantació, lenta però progressiva del cristianisme, també van aparèixer noves devocions, més enllà de la creença en Jesucrist, figura al voltant del qual, gira tot plegat. Més encara quan per la seva causa, les principals autoritats religioses de l'inici del cristianisme van començar a identificar màrtirs, beats, persones que obraven miracles fins i tot després de mortes (que ja té mèrit) i a les quals calia donar un reconeixement. La beatificació i la santificació van ser solucions satisfactòries van trobar, lligant la figura de la persona amb una data concreta, fins i tot si els episodis de la seva vida queien dins la mitologia més rim bombant.

Ho sabíeu que més enllà de Sant Magí i de Santa Tecla, patró i patrona respectivament, al voltant dels quals està ubicada la festa major de Tarragona, de l'estil de les celebracions romanes, hi ha altres sants i santes tarragonins? Uns altres TTV, però aquests, ascendits als altars de la devoció popular més rocambolesca.

Perquè no sigui dit, i tenint en compte que són biografies curioses lligades a la ciutat de Tarragona, aquests sants i santes són els i les protagonistes de la pindoleta d'avui.

Abans de res, un esment (brevíssim) a Santa Tecla, la patrona

Santa Tecla és la patrona de Tarragona. Ara es celebren els 700 anys de l'arribada de la seva relíquia a la ciutat. De Santa Tecla tothom es recorda quan arriba la festa major però durant la resta de l'any, la seva invocació és escadussera i fins i tot minsa, a banda de ser un nom que es perd entre les noves generacions de nenes tarragonines.

Hi ha qui diu que el nom mai s'acabarà d'extingir perquè Santa Tecla és la patrona d'Internet i dels internautes (consulteu aquest enllaç). Amb tot, Santa Tecla no era pas filla de Tarragona sinó que la tradició diu que era d'Antioquia (l'actual Turquia), i té amb la ciutat, una història força atzarosa.

No pas així altres sants i santes que, segons diu la tradició, eren fills i filles de la nostra ciutat.

Així doncs, segons explica el Costumari Català de Joan Amades, la ciutat de Tarragona compta amb tota una sèrie de sants i santes que, no només en representen el patronatge, com Sant Magí i la celebrada Santa Tecla, sinó que a més, la tradició iconogràfica del santoral els reconeix com a fills de Tarragona i per tant, ciutadans i ciutadanes que, a causa d'una sèrie de circumstàncies i a ran de les seves pròpies qualitats personals, han esdevingut sants i santes.

Fructuós, Auguri i Eulogi

Dels episodis de la vida dels tres sants no n'ha quedat ni rastre, excepte les actes del seu martiri, l'únic document que prova la seva existència i com van morir.

Segons aquest document, en el temps de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, va ordenar que arrestessin el bisbe Fructuós i juntament amb ell, també els seus diaques Eulogi i Auguri. 5 dies després de la seva detenció els van jutjar i els van cremar de viu en viu, el mateix dia 21 de gener, a l'amfiteatre.

La tradició creu que un cop morts, tots tres es van aparèixer als cristians de Tarragona, que formaven un grup estable i ben organitzat al voltant de la visita de l'apòstol Pau a la ciutat, per donar instruccions de com havia de ser el seu enterrament i de fet, els van enterrar a la necròpolis cristiana del Francolí, tot i que es desconeix el lloc exacte d'aquest enterrament.

Sigui com sigui, sembla que va ser un soldat qui va redactar les actes del martiri de Sant Fructuós, Eulogi i Auguri. El document es coneix com la Passio Fructuosi i està considerat el primer document cristià històric a la península Ibèrica. La festivitat dels sants es celebra el 21 de gener, el mateix dia del martiri. Altres noms que recull el santoral passen completament desapercebuts, i tot i ser, fills i filles de Tarragona, no tenen dedicat ni un altar ni una fornícula a cap carrer. Anem a pams.

Baldulf

Tot just començat l'any, el dia 3 de gener es celebra Sant BALDULF o BLIDULF. Era fill de Tarragona i va arribar a ser prevere i abat d'un dels primers monestirs de la ciutat, nomenat directament per Sant Paulí de Nola, qui va confiar en Sant Baldulf a causa de les grans qualitats que va demostrar. També va viure a Itàlia, a Bobbio, on es va fer monjo agustí. Malgrat estar santificat, no se li reconeix cap miracle.

Ascani

Segons ha quedat a la veu popular, Sant Ascani era un ciutadà tarragoní el qual, abans que l'arrestessin per ser cristià, es va presentar pel seu propi peu davant el pretor romà de la ciutat i va declarar obertament les seves creences, de manera que va patir martiri i mort. Els vells de Tarragona, "in nilo tempore" l'invocaven i es recordaven d'ell quan passaven dificultats. La seva onomàstica és el 25 de gener.

Oleguer i Epafrodite

Sense ser fills de Tarragona, arribaren a ser bisbes de la ciutat, Sant Oleguer i Sant Epafrodite. Sant Oleguer es deia Oleguer Bonestruga i era fill de Barcelona. Amb la conquesta de Tarragona el van investir arquebisbe de Tarragona el 21 de març de 1118. De Sant Oleguer s'explica que en una ocasió que viatjava en vaixell de Barcelona a Tarragona es va desencadenar una tempesta que posava en perill la nau. Sant Oleguer va beneir el mar i aquest de seguida es va calmar. Aleshores el Sant va dubtar de si havia fet bé i penedit va llençar al mar l'anell arquebisbal. Quan va arribar a Tarragona al Palau Arquebisbal li van servir per sopar un peix, i en obrir-lo per menjar-se'l a dins la panxa hi va trobar l'anell que havia llençat a l'aigua, fet que va interpretar com un miracle i com el perdó que esperava del cel.

Sant Oleguer es celebra el 6 de març i Sant Epafrodite el 22 del mateix mes. Tots dos sumaven tantes virtuts i qualitats que arribaren a la categoria de sants.

Domici, Esparqui, Teodora, Aquila i Pelàgia

L'endemà mateix, el dia 23 de març es celebren les festivitats dels sants Domici, Esparqui, Teodora, Aquila i Pelàgia, tot plegats, sants i santes, fills i filles de Tarragona. Sembla que aquí mateix, a Tarragona, van patir martiri i mort per part dels romans perseguidors del cristianisme.

Així mateix, Sant Zenon i Santa Verona eren també nadius de Tarragona i la tradició els fa deixebles de Sant Fructuós. Segons ha quedat escrit, van morir també com a màrtirs a l'amfiteatre de la nostra ciutat. La seva festa és el 12 d'abril.

Hermenegild i Verona

Un altre sant que la tradició vincula amb Tarragona és Sant Hermenegild, fill del rei god Leovigild, de tradició arriana i de mare catòlica.

De fet, la veu popular el fa rei de Tarragona. De creences cristianes, era un valent lluitador contra els moros que volien envair la ciutat. Els cavallers l'invocaven i pregaven el seu ajut per emprendre les batalles contra la invasió sarraïna i pel que sembla, la seva advocació era molt efectiva en aquests afers. Per això encara se'l recorda el 13 d'abril. Va morir a Tarragona assessinat a la presó on estava tancat per no voler abjurar de la fe catòlica l'any 585.

Pel que fa a Santa Verona, la festa de la qual està establerta el 19 d'octubre, era nascuda a Tarragona, filla d'una família benestant i amb "possibles" de la ciutat. Ella però, va renunciar a les facilitats de la vida acomodada que podia permetre's per convertir-se al cristianisme. Això li valgué el títol de santa. Moltes de les històries del santoral les podeu trobar al Costumari Català de Joan Amades.

Aquestes i altres que fan referència a Tarragona i que de mica en mica, anirem coneixent, ni que sigui per la curiositat de saber més.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Costumari Català de Joan Amades

Fotografies:

• Wiquipèdia