Salvador Guinart Díaz
Soc fill de Tarragona.
M'agrada la meva ciutat.
Des de fa molts anys participo en els assumptes que fan referència a Tarragona i que desperten el meu interès: la política, la cultura, les tradicions, la història...
Quan tenia 8 anys el Jordi Salvat i el senyor Pere Roca em van ensenyar a picar bastons, com anys abans ja havia fet el meu pare, i per tant, la meva entrada al Seguici Popular de Santa Teca estava servida. Després vaig ser mulasser i també dragoner, amb els companys i companyes del Drac de Sant Roc.
Durant un temps (curt) vaig ballar a l'Esbart Santa Tecla, però l'enyorat Jaume Guasch ja va veure que això del ball pla i del punteig, no era ben bé el meu fort, tot i que de ganes no me'n faltaven.
Quan tenia 25 anys, l'estimat i enyorat Josep M. Salvador em va proposar entrar als Armats de la Sang, que ell comandava com a Capità Manaies. Aquesta invitació, que vaig acceptar amb molt de gust i que vaig mantenir durant més de dues dècades, em va permetre veure la Setmana Santa de Tarragona des d'un altre angle completament diferent: des de dins.
Recordo amb un cert enyor els anys en els que el dia de Santa Tecla, a primera hora anava amb el Drac o amb la Mulassa a l'ofici de les 8 després d'haver estat d'estracanada tota la nit anterior, o sigui, d'empalmada. Tot i així, a les 8, cap a ofici hi faltava gent. Després, la primera sortida del Seguici i quan aquest ja s'acabava, a sota les faldilles de la Mulassa, em canviava la camisa blava dels mulassers per la morada de la Jove!. I a fer pinya!.
Quins temps aquells! Sembla que hagi passat un segle quan tot just em separen 25 anys o menys d'aquests records.
Recordo Tecles intenses, alguna d'improvisada, molt ben viscudes, RE-CON-SA-GRA-DES.
Tot aquest moviment cultural que ha omplert la meva vida social a Tarragona, també m'ha portat a ser col·leccionista.
Un col·leccionista és una persona metòdica, endreçada, curosa, gelosa dels objectes que formen part de la seva col·lecció i que atresora de la millor forma possible.
En el meu cas col·lecciono des de fa molts anys:
- Programes i cartells de Santa Tecla i de Sant Magí.
- Opuscles de Setmana Santa de totes les confraries de les que n'arreplego el llibret.
- Xapes de cava.
- Segells.
- Llibres de Tarragona.
- I sobretot, postals.
Sempre penso que aquestes col·leccions, que van creixent acompanyades de tota mena d'objectes relacionats amb Tarragona que em toquen el cor i em fan viatjar a temps enrere, són la millor forma de conservar la memòria.
Són el resultat d'un gran interès per tots els aspectes culturals de la meva ciutat i al mateix temps, una afició que em dona moltes alegries perquè amb el pas dels anys, no ha fet més que créixer. És acumulativa i sempre oberta a noves sorpreses i incorporacions.
Llargues tardes de diumenges d'hivern són testimonis de la cura d'aquestes col·leccions.
Precisament la de postals és la que més impuls m'ha donat per engegar un projecte com aquest de les pindoletes, que no té cap altra finalitat ni pretensió que oferir una mica de coneixement i lectura cada diumenge.
Des de fa alguns anys vaig fent entrades al meu blog personal. Ara el tinc una mica abandonat però mica en mica li tornaré a donar canya. Si el voleu consultar, aquí us deixo l'adreça.
El gust pels diumenges
El diumenge és un dia especial perquè és sinònim de "pindoleta". La idea de les pindoletes prové de diversos factors:
- La curiositat envers la història i els fets que s'han vist i viscut a la meva ciutat, Tarragona.
- Al fet que la col·lecció de llibres que atresoro a casa sigui una bona font d'inspiració i de coneixement.
- El moment més greu i rigorós de la pandèmia, que ens va obligar a quedar-nos tancats a casa a cal i canto.
Ja feia un cert temps que la idea de fer alguna cosa semblant al recull que trobaràs a continuació, em ballava pel cap. No sabia ben bé com gestionar-ho ni com organitzar-ho i de moment, les les primeres pindoletes, les més antigues, les que tenen més d'un any, veuràs que són molt breus i esquemàtiques.
En aquell moment composava el text i l'enviava, juntament amb les imatges, per Whatsapp a alguns amics i familiars, que havien d'anar amunt i avall del Whatsapp per fer casar text i imatges. No era un bon sistema.
Per això vaig començar a fer-ho en un format una mica més còmode per la lectura: un arxiu PDF en el que ja hi era tot: les imatges i els textos.
Això em va donar peu a una gran millora perquè vaig poder incorporar:
- Un format d'arxiu perfectament guardable i apte per a posteriors lectures i consultes.
- La possibilitat de fer-ho més bonic, amb paginat, encapçalament... Més ordenat tot plegat.
- Un nombre de pàgines que m'autolimito, perquè fent-ho així, amb PDF, podria escriure tantes pàgines com volgués.
La primera prova que vaig fer per comprovar l'acceptació o la crítica del nou format, va tenir un cert èxit, de manera que vaig decidir que a partir d'aquell moment, estem parlant ben bé del mes d'agost de 2020, les faria totes amb aquest estil i serien col·leccionables. Només un joc entre amics, coneguts i familiars.
Ara bé, el cert és que la taca d'oli de persones interessades en les pindoletes ha anat creixent i la llista de persones a les que les envio, també. I sempre deixant clar que jo no sóc ni historiador ni escriptor, sinó només un curiós apassionat per la història que recopila aspectes de la ciutat per després donar-los a conèixer entre qui vulgui compartir-los.
Les teniu totes indexades per estricte ordre cronològic per al vostre ús i abús. Espero que les gaudiu i aprofiteu.
Són totes vostres.